La introducció de les noves tecnologies a l’escola no és un fet simple i intrascendental, ja vam comentar en l’apunt anterior com la digitalització de continguts escolars era un fet inicial i molt bàsic. L’autèntic canvi es durà en el moment en què l’escola adpoti noves formes d’aprendre i seleccioni els continguts escolars pensant en el futur dels alumnes.
En la primera xerrada de Tic a la Carta, podrem parlar de continguts escolars, noves tecnologies i aprenentatge amb Mar Camacho. Mentrestant, començarem a estirar algun fil d’aquest tema tan complex, comencem avui, publicant un vídeo realment interessant on un grup d’estudiants de primària i secundària ens oferexen la seva visió sobre l’educació, les TIC i el seu futur.
Te’l recomanem i et convidem a que el comentis amb nosaltres, amb algun comentari al blog i el dia 26 de març amb una bona conversa amb la Mar.
El proper divendres dia 12 Vila-seca Decideix celebrarà la propera assemblea. Serà a El Centre a les deu de la nit.
Cada cop avancem més, som més a la vora dels nostres objectius i la nostra feina es farà dia a dia més intensa. Aviat engegarem amb força la campanya, de la qual vam fer un tastet el passat dissabte, i el vot anticipat.
Tuve la oportunidad de escuchar a Joan Majó en una charla sobre los orígenes de la crisis y sus consecuencias. Aunque hay cosas que ya son por todos conocidas, nos ratificó aquellas ideas (y a pesar de lo que se nos ha dicho desde hace meses..) que han tomado cuerpo: la crisis de España , no es una crisis financiera (hasta ahora); la crisis de España es una crisis producto de la burbuja inmobiliaria; es y ha sido también una irresponsabilidad de los bancos por su papel en la concesión de créditos a particulares en la compra de viviendas, en muchos casos por encima de sus posibilidades. Será ahora, cuandolos particulares no puedan devolver esos créditos, cuando tengamos una crisis financiera real: los bancos tampoco podrán devolver los créditos que fueron a buscar fuera para conceder préstamos a los particulares… Y es entonces cuando los pisos empezarán a bajar de precio: los bancos acumularan deudas por créditos que no pueden devolver y una cartera de viviendas en venta que no sabrán como deshacerse de ella… ¿Soluciones? Algunas. Como que el Estado compre esas viviendas para crear un mercado de alquiler. Con ello aportamos dinero a la banca y favorecemos na politica de la vivienda demasiado anclada en la compra-venta. Que de la crisis no nos saca nadie: sólo entre todos podremos salir adelante ,y teniendo en cuenta que no podemos volver a generar trabajo en aquel sector que ha sido el motor durante demasiado tiempo: la construcción. Hay que crear empleo en la innovación, en las nuevas fuentes de energía, en investigación desarrollo y acabar de una vez para siempre con la dependencia económica del ladrillo. No es fácil. Por eso, sólo entre todos, podemos salir adelante.
Hem trobat al núm. 3 de la revista Satélite una entrevista a Genís Roca on es tracten alguns dels temes més importants relacionats amb l’entorn digital i dels quals en parlaren en les diferents jornades que hem preparat a TIC a la carta. Per això ens ha semblat interessant recomanar-te que si t’interessa la cultura digital facis un cop d’ull a l’entrevista. Nosaltres per la nostra banda te n’oferim un resum, que hem anat esquitxant amb la nostra opinió personal.
1. Els canvis.
Tot ens sembla nou i veiem com tot canvia ràpidament. Quan en realitat en la història de la humanitat els grans canvis han necessitat segles per a dur-se a terme. La substitució d’un producte tecnològic per un altre: el salt de vídeo al DVD, del CD al MP3 no són canvis reals, són petites passes d’un procés molt més substancial i realment enfocat al canvi.
L’autèntic canvi es dóna en la digitalització i és un canvi a dos temps:
primer la tecnologia digital substitueix l’analògica, un canvi que ja vivim i que assumim amb certa naturalitat.
Segon la transformació dels models de negoci a causa d’aquesta digitalització. Un canvi que tot just comença, que ens afecta a tots nosaltres en la feina, el consum, les relacions… segurament en tots els aspectes socials i que haurem d’aprendre a viure’l i a conviure-hi.
2. Sobre la propietat intel·lectual, l’autoria i la Xarxa.
Hi ha una evolució inevitable pel que fa a l’autoria i els drets d’autor. Internet és un espai públic i tot el que hi succeeix flueix entre les persones, en tot els sentits: perquè s’expandeix i perquè es transforma cada cop que algú ho troba, un comprèn, ho assimila i ho redistribueix . Qui és l’autor d’una idea? El que l’ha inspirat? El que l’explicat per primer cop? El que l’ha polit? El que l’ha dut a terme? De fet, no és aquesta la dinàmica fonamental de la humanitat per aprendre i per evolucionar?
3. Sobre els nadius digital.
Aquest terme que va fer fortuna ja fa uns anys, ens dividia entre natius digitals i immigrants digitals. Al principi la barrera entre un i altres es va posar en la edat, fins hi tot hi havia que s’atrevia a dir que un nadiu digital era una persona nascuda després de l’any 1985 i amb unes habilitats excepcionals per comprendre interaccionar i crear un entorn digital. A tots els altres se’ns considerava immigrats digital.
Aquesta és ara una definició extremadament simple i la separació entre uns i altres es podria marcar entre hàbils i no hàbils digitals: els primers són aquells que, independentment de l’edat que tenen, han invertit moltes hores en trobar respostes i solucions amb l’ajut de les TIC i als quals l’esforç els ha permès desenvolupar una sèrie d’habilitats digitals eficients.
4. Sobre l’educació, l’escola i la digitalització.
Actualment l’escola està en un procés de digitalització, tot i que el canvi fort no consisteix precisament en un canvi de suport en els continguts escolars. El canvi es donarà més endavant i vindrà provocat per sinergies externes al context escolar que infiltraran valors i dinàmiques diferents a les que tradicionalment han definit el marc educatiu:
l’experiència ja no serà un grau, en un entorn en canvi constant.
Els coneixements per al futur no serviran, perquè no serà possible preveure’n la futura utilitat.
L’aprenentatge útil servirà per saber trobar allò que es necessita en cada moment, per interactuar amb un nombre ampli de persones que proporcionen els imputs per construir el propi aprenentatge.
Caldrà aprendre a viure amb normalitat el canvi constant. Per aprendre a saber-lo aprofitar i extreure’n l’oportunitat per créixer, no n’hi haurà prou en adaptar-s’hi.
5. Sobre els dirigents i l’esquerda digital.
Tenim un problema molt greu, segurament el més greu. I és que la classe dirigent no ha entrat en l’entorn digital i a més no se n’han adonat del perjudici que això està causant: legislen, regulen, gestionen, sense comprendre la repercussió social de la societat del coneixement.
Tots nosaltres deixem en les mans de la seva ignorància la possibilitat de ser una societat digitalment formada, madura (amb tot els beneficis que comportaria) o per contra una comunitat que conviu amb escepticisme l’aparició del món digital i confon competències digitals amb habilitats de joc.
Senzillament espectacular l’acte i la posada en escena de la festa de proclamació d’en Josep Poblet i Tous com a cap de llista per CiU de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per les properes eleccions al parlament de Catalunya. Més de 1500 persones en un dinar al Centre de Convencions de Port Aventura el passat diumenge dia 21 que servia de nexe central d’unió a la proclamació feta al matí a les terres gironines d’en Santi Vila i que continuaria a la tarda a les comarques lleidatanes amb l’Albert Batalla i amb l’Artur Mas fent la volta a Catalunya aquell dia. Un dia amb gent vinguda de totes les comarques, més de 400 vila-secans donant suport i caliu al nostre alcalde, un Josep Poblet molt emocionat. Permeteu-me, doncs, avui que faci una mica de país, escombri cap a casa i parli del meu poble, de la meva terra, Vila-seca i del nostre alcalde, conegut de molts de vosaltres en aquest cas, Josep Poblet i Tous. Sobretot vist el tractament mediàtic fet d’aquest acte i on la majoria de mitjans d’informació locals i nacionals han passat de puntetes i sense fer soroll ressaltant molt més l’escola d’hivern socialista a Tarragona del mateix dia. És evident que estan ja molt nerviosos, que encara hi ha comissaris polítics amb pes rellevant en segons quins consells d’administració i és que pobrets, veuen la que els ve a sobre i creuen que ignorant la realitat ja aniran fent. Començar il·lusiona, clar que si i només faltaria, però cal que aquest començar estigui seguit de feina, de picar pedra, de treballar fort i dur com sempre i per Catalunya, sense mirar els altres, deixant estar el que ells facin i pensant només en positiu i en com trobar les claus per aconseguir tornar a Catalunya al seu lloc, a la Catalunya que era fa uns anys i ajudar a tots els catalans i catalanes a tirar endavant i anar sortint de la crisi, això és el més important a hores d’ara. Josep Poblet en sap un munt d’això, alcalde de Vila-seca des de 1993 i sempre escollit amb majories absolutes, és una persona de poble i que treballa pel poble. Admetré que no puc ser objectiu en aquest cas, però és que la subjectivitat i les bones paraules que pugui dir d’ell, tant jo com molta gent, les ha ben guanyades al llarg dels anys com demostra la feina ben feta a Vila-seca i des de l’estiu de 2007 al capdavant de la Diputació de Tarragona. Tots aquells que el coneguin sabran que així és, com ben bé sap l’Artur Mas, era impossible poder triar millor representant per les nostres comarques que en Josep. Josep és una persona complidora, treballadora, fill de pagesos que coneix les dificultats de la vida i els esforços que cal fer per tirar endavant, persona de picar pedra, d’agenda plena i de no eludir cap compromís, una demostració que en la classe política, afortunadament, encara existeix moltíssima gent en qui confiar i que pensen en el poble. Aquest diumenge Josep estava emocionat i molt, rodejat de tots els seus familiars, amics, vila-secans i vila-secanes... moltes imatges devien passar-li per la ment mentre ens dirigia unes paraules al Centre de Convencions. Començar il·lusiona però ara no defallim, seguim treballant ben fort, remem tots en la mateixa direcció, no posem pals a les rodes i aprofitem la bonança del vent sigui mestral o tramuntana per fer un bon camí i posar altre cop al seu lloc, al lloc que es mereix a la nostra terra i la seva gent.
Josep Plana i Monné és Conseller Nacional de CDC pel Tarragonès Article publicat a “El Matí Digital” el 24 de febrer de 2010
Vila-seca Decideix ha tingut avui la seva pròpia paradeta muntada a la Rambla de Catalunya, a la Fira fora estocs.
De bon matí, els voluntaris de Vila-seca Decideix hem muntat la paradeta que ha servit per donar-nos a conèixer, per primera vegada, a la gent de Vila-seca. Malgrat alguns problemes tècnics, sempre resolts, la jornada ha estat molt profitosa. A quarts de cinc ha vingut TAC12 per grabar-nos, així que ens podreu veure dilluns vinent a les dues del migdia.
Les fotos del dia, les podeu veure a Flickr, a Twitxr i a Facebook.
No ho negarem. Per alguns, la gestió de les contrasenyes en el nostre dia a dia és un turment. Si les simplifiquem resulta que no són segures, però si les fem segures no hi ha manera de recordar-les de forma eficient.
KeePass és una utilitat que ja porta uns anys en escena. Es tracta d’un programa que ens permet gestionar la nostra informació més delicada de forma molt efectiva. Veient que molta gent no el coneix encara, avui en farem cinc cèntims.
KeePass ens permet crear arxius encriptats i protegits amb contrasenya on guardarem qualsevol informació privada: claus d’accés a bancs, noms d’usuari de llocs web, contrasenyes de caixes fortes, etc. I tot de manera molt simple.
Encara que algú accedís a l’ordinador on guardem els arxius de KeePass, no podria mai trobar la informació sense la clau amb la que els hem protegit. L’únic que hem de fer és establir una contrasenya mestra prou forta.
Finestra del KeePass
No explicarem massa més sobre el funcionament ja que és molt senzill. Només cal que el descarregueu aquí i el comenceu a provar. Teniu dues opcions: una versió instalable per al Windows i una altra versió portàtil, per guardar-la en un dispositiu USB, per exemple, i portar-la sempre a sobre. Recordeu que ja hem parlat algun cop sobre aplicacions portàtils.
Per finalitzar, ressaltarem que el KeePass és una aplicació lliure. Aquest fet, en contra del que algú pugui pensar, fa que encara sigui més fiable. El codi amb el que està construït el programa és transparent, de manera que milers d’experts el poden analitzar lliurement i detectar possibles errades de programació, reportar-les i perfeccionar encara més l’aplicació.
Si sou dels que la gestió de les contrasenyes us amarga una mica l’existència, proveu el KeePass. No us lliurareu de recordar claus, però a partir d’ara seran menys i més segures.
