Enigmes de la vida (22) - LES POSTALS

Quan temps fa que no envieu/rebeu una postal?

No parlo de les postals de Nadal que, malgrat que potser menys que uns anys enrere, és una tradició que encara es va mantenint o de les fetes per un esdeveniment concret com les que jo li vaig enviar al company MON per la seva Convocatòria d'Art Postal.

Em refereixo a una postal "turística", aquella típica postal que abans s'enviava per avisar als parents o amics que havies arribat al teu destí de vacances i que t'ho estaves passant d'allò més bé en aquell lloc paradisíac que es mostrava a l'anvers d'una postal a tot color.

Aquestes targetes postals es continuen venent a les recepcions dels hotels i a les botigues de souvenirs, jo mateix en tinc unes quantes comprades com a "record de vacances" i per tant no fetes servir per allò per al que estan pensades. En canvi, fa un bon grapat d'anys que ni n'envio ni en rebo cap.

Per això m'ha fet gràcia apuntar-me a la iniciativa de GARBÍ24 que ens anima a buscar alguna postal que corri per casa i ensenyar-la al blog. Jo he descartat aquestes de record, que us he dit abans, i n'he triat dues que si van passar per Correus.

La primera va ser comprada a una de les botigues de la Galleria Umberto I de Nàpols (Itàlia) i enviada també des d'allí mateix amb destí a Catalunya amb un segell de 0'41 €, el 06/09/2002. Com veureu és una típica i tòpica postal amb vistes de la ciutat i dels voltants, en la que destaca (i molt) una gran pizza napolitana... i és que, encara que ho neguem, quan anem de vacances el menjar és molt important. :-D


La segona l'he escollit per la seva originalitat, ja que es tracta d'una postal-puzzle. La va triar la meva neboda en un viatge a DisneyLand París i va ser enviada el 09/09/1999 amb un segell de 3 Francs Francesos (0'46 €) des d'una bústia que hi havia a l'hotel Sequoia Lodge d'aquell parc temàtic francès.
Com suposo que ja suposeu, després d'escriure-la s'ha d'enviar desfeta dins d'un sobre... és una manera divertida de donar feina al destinatari o, si ho voleu, d'encriptar el missatge (ara que es parla tant de la privacitat). :-))

Us he fet el puzzle i així podeu veure l'anvers, amb tota la "fauna" Disney:


Però si voleu veure el dors i saber que hi posa, haureu de fer-lo vosaltres. ;-D


Project Noah, l’arca social

Web de la xarxa Project Noah

La fórmula de crear, compartir i difondre coneixement de les xarxes socials també inclou l’àmbit científic. Project Noah és un bon exemple del que es pot arribar a fer amb aquesta filosofia. Segons els creadors, vol ser una plataforma que aprofiti el poder de la ciència ciutadana de tot el planeta.

Gràcies als telèfons intel·ligents, qualsevol aficionat o professional de la natura porta a la butxaca un eficient caçapapallones digital. Capturar un ésser viu, catalogar-lo, geoposicionar-lo i compartir-lo en temps real és molt fàcil gràcies a aquesta xarxa social.

El web ens ofereix eines de cerca per remenar organismes segons els tipus, la zona geogràfica o la popularitat atorgada per la comunitat. Si ens registrem (és gratuït) podrem començar a publicar les nostres captures immediatament. Ho podem fer des del propi web o des d’aplicacions per Android o iPhone, magnífiques per cert. I més coses:

  • Podrem seguir a altres membres per estar informats del que publiquen.
  • Comentar qualsevol captura, o simplement dir que “ens agrada”.
  • Participar en “missions”, com per exemple Biodiversitat urbana, o Flora europea, i alimentar catàlegs temàtics d’organismes.
  • Demanar ajuda en la identificació de les nostres captures i col·laborar en els dubtes de la resta d’usuaris.
  • Complementar la informació de l’organisme capturat amb fonts i referències externes, com la Viquipèdia, la Encyclopedia of Life, o qualsevol altre recurs.
  • I més coses que segur que ara oblido.

Project Noah és un recurs científic i educatiu amb un potencial enorme, tant per a professionals com per a aficionats a la natura. Una bona combinació de ciència ciutadana i actitud 2.0

Enigma Visual 040


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Magazine.cat "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 346

E346.- Galanteig de tots dos alhora / quan ja és l'hora de dormir; / l'una té parpelles closes, / l'altre dorm ben ensopit.

396.- Homenatge a Jaume Perich

396.- Jaume Perich (1941-1995) fou un gran humorista gràfic català. Entre molts d'altres va publicar “Autopista” (1970) un recull dels seus 'acudits' que fou el llibre més venut a Espanya l'any 1971 i del qual n'extrec alguns en forma d'enigma:
A) Què diria Harpo Marx si aixequés el cap?
B) Quina falta d'ortografia trobeu a la paraula “burocràcia”?
C) Quins individus, sense comptar els esquerrans, poden escriure correctament utilitzant només la mà esquerra?
D) Quina diferència hi ha entre tenir un fill pròdig i tenir una filla pròdiga?

Jaume Perich i Escala, EL PERICH, fou un reconegut humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina de finals del segle XX. Avui, 1 de febrer, es compleixen els 17 anys de la seva mort.

La nova política de privadesa de Google: un exemple de redacció web a seguir

Lloc web de política de privacitat de Google

A partir del 1/3/2012 entrarà en vigor la nova política de privadesa i les condicions d’ús dels serveis de Google. A banda de si les noves normes ens semblen correctes o no, creiem que suposen un canvi en la manera en que les empreses gegants presenten aquest tipus d’informació als usuaris.

Per experiència pròpia en la nostra petita empresa, podem dir que no és senzill jugar amb els textos legals. Al seu dia, no hi va haver manera que els nostres assessors externs ens permetessin redactar la nostra pròpia política de privacitat d’una manera amable, clara i compatible amb la legalitat. “No-no-no! Aquest text no es pot tocar així com així.” Fins i tot van posar cares quan van veure que volíem redactar-los en la nostra llengua.

Podem imaginar que una empresa de les dimensions de Google deu haver de lidiar diàriament amb múltiples situacions de denúncies i acusacions sobre aquests temes. Reduir aquests textos legals a uns pocs paràgrafs i que alhora siguin comprensibles pels usuaris mortals és prou valent i gens habitual. És clar que deuen comptar amb un equip de cracs en lleis, però la intenció és el que es valora. La majoria d’empreses amb la mateixa capacitat no dediquen cap mena d’atenció a aquest punt.

Alguns aspectes destacables:

  • Tota la nova normativa està recollida en un mini-lloc petit, atractiu, llegible i ben estructurat.
  • La redacció és amable, ens parlen de tu, en la nostra llengua.
  • Des dels dispositius mòbils s’accedeix a una versió adaptada perfectament llegible. De fet jo la vaig llegir així, estirat a la butaca, en deu minuts.
  • Una secció de PMF ens fa un resum ràpid dels conceptes essencials.

Personalment, és el primer text legal d’aquest tipus de servei que em llegeixo de forma íntegra i que comprenc, crec, perfectament. Els textos legals d’Enraona aniran també, ara sí, encaminats a una bona rentada de cara.

Enllaç: Polítiques i principis de Google.

Endevinalla 345

E345.- Encara mai ningú no m'ha vist, / molt necessari no sóc / i a mi no em volen sentir, / però em poso per tot lloc. / Igual vaig a dalt d'un carro, / com estic dintre d'un llit, / vaig amb auto i vaig en moto… / Ja em sembla que massa he dit.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

395.- Les busques del rellotge

395.- En un rellotge no digital, quantes vegades més ràpid es mou l'agulla dels minuts en relació a la de les hores?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza i Carme "

El meu homenatge a J.V. FOIX


Avui 29.01.2012, es commemoren els 25 ANYS SENSE J.V. FOIX i seguint la crida feta des del blog RAONS QUE RIMEN m'adhereixo amb aquest apunt a l'homenatge blogaire en record d'aquest gran poeta de Sarrià.

J. V. FOIX
[Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987]

Josep Vicenç Foix i Mas fou un poeta, periodista i assagista català, un dels mes destacats de les avantguardes literàries catalanes.

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu interès per la lectura dels autors clàssics. Publica els seus primers poemes a La Revista l'any 1917 i col·laborà també en altres publicacions com La Consola (1919-1920), L'Amic de les Arts (1926-1928) i Quaderns de Poesia (1935-1936). Acabada la Guerra Civil espanyola, deixà a un costat temporalment les seves inquietuds artístiques i es va dedicar a recopilar la seva obra poètica mentre continuava donant suport als joves artistes d'avantguarda com Joan Brossa.

La seva obra comprèn llibres de poesia, de prosa poètica i articles periodístics amb títols com "Sol, i de dol" (1936), "Onze Nadals i un Cap d'Any" (1960), "Cròniques de l'ultrason" (1985), "KRTU" (1932), etc. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquem el Premi Lletra d'Or (1961), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984) i el Premi de la Crítica de poesia catalana (1985). L'any 1984, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.

Per l'homenatge d'avui, vull recordar un dels seus sonets:

SOL, I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella
- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.

Com heu pogut comprovar amb aquesta petita mostra, l'autor coneix i domina la llengua catalana d'una manera extraordinària i utilitza un lèxic riquíssim, part de qual prové dels arcaismes de les obres dels autors medievals.

I com que al XAREL-10 no podem estar-nos sense fer res, us proposo que intenteu "actualitzar" el poema de J. V. Foix i, sense utilitzar cap diccionari, em digueu amb quins arcaismes del sonet es corresponen aquesta mitja dotzena de paraules o expressions:
1.- El cim d'una muntanya, 2.- Vestimenta antiga, 3.- Pedra de pissarra, 4.- Clots profunds, 5.- Desconeguts, 6.- Desitges


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

Jocs Literaris d'en Tibau (gener - 2012)


Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:

En Tibau ens demana un text on apareguin, com a mínim, els dos personatges de la imatge. Un és el gegant Rufo de Tortosa, l'altra és una veïna que el té a tocar mentre se'l mira des del balcó de casa.

- Alt, ben plantat, t'agrada la festa, saps ballar, ets fort i molt bell... Tu si que ets un home i no el que jo tinc a casa!. Si ni es pot dir que el tingui a casa!, des de que ha agafat el torn de nit a la fàbrica passo totes les nits ben sola.

- T'estic sentint, Carmeta!. Si et penses que em faràs enfadar dient aquestes bestieses, vas ben equivocada. Que no t'adones que si la gent et veu parlant amb el gegant et prendran per boja?. Va!, passa cap a dins i comença a fer el dinar que ja tinc gana!.

La Carmeta entra cap a casa però, abans de deixar el balcó, es gira un moment per mostrar-li un darrer somriure al seu anterior interlocutor. La conversa tampoc hauria pogut durar gaire més perquè el gegant Rufo ha de començar a ballar per seguir la festa carrer avall però en Jaume, el seu portador, encara té temps de retornar-li el somriure i enviar-li un petó amb la mirada, tot esperant poder fer-li amb els llavis quan arribi la nit.



Un altre Joc Creatiu on hem de crear un poema utilitzant versos d'altres poetes, de forma que cada vers ha de ser d'un poema diferent de varis o d'un únic autor. Fa un temps ja vaig fer un SONET ANTOLÒGIC creat amb versos extrets d'alguns dels poemes de diferents autors inclosos al llibre "ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA". Per aquesta ocasió, i aprofitant que aquest mes es compleixen els 25 Anys Sense Foix, he repassat el poemari "SOL I DE DOL" del poeta de Sarrià i he tret 14 versos de 14 sonets diferents per unir-los tots formant un nou sonet. Aquí el teniu:


UN SONET DE SONETS

Ai, que la mar és més forta que el vi!
En port obert ets boira matinera,
del meu estil pogués fer presonera;
altre deport no sé, ni vull per mi.

Duu el mallot blau i es pinta de carmí
que us demanem, ulls molls, en la preguera.
En mar pregon acaç nova sendera,
que ens som estranys en ignorat jardí.

M'exalta el pler, més l'angoixa m'atura.
De què us deman ajut. Exalt el bell.
Imploraré ma pròpia captura,

el pas ardit vers l'horitzó novell.
Lent, com el roc davant la mar obscura,
si us moveu gaire fugirà l'ocell.

El 231è Joc Literari va ser un enigma matemàtic que amagava dos autors i dos de les seves obres i al 232è Joc Literari havíem de buscar un llibre de J.V. Foix en una imatge/jeroglífic. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!